LA PRIMERA DONA QUE VA LLEGIR A LA BIBLIOTECA
Més d'un segle va haver de passar des que Felip V va obrir les portes de la Biblioteca Nacional a finals de 1711 perquè una dona pogués gaudir de les obres que s'hi dipositaven. El fet està assumit i legislat: a la constitució de 1761 s'advertia que no es permetria l'entrada con
gorro, cofia, pelo atado ú otro trage indecente ó sospechoso, ni Muger alguna en días y horas de estudio; pués para ver la Bibliotheca podrán hir en los feriados con permiso del Bibliothecario Mayor. Només se'ls permitia l'entrada els dissabtes, de visita i mai com a lectores. Eren els drets de les espanyoles al segle XVIII, fins que va arribar Antonia Gutiérrez Bueno, la primera que va trencar l'exclusivitat masculina i una afortunada dins d'un panorama educatiu discriminatori. Amb la intenció de documentar-se per un diccionari històric i biogràfic e dones cèlebres en què treballava, va sol·licitar permís a la reina regent Maria Cristina per accedri al centre. I va obtenir la llicència, encara que a la manera d'aquella època, en una sala separada dels homes. En tot cas la gesta d'Antonia Gutiérrez Bueno va fer més fàcil el camí ala resta de dones que van voler endinsar-se al món de la cultura, ja que la reina regent va voler estendre la concessió a totes les que
gustasen concurrir. Malgrat el que va aconseguir, la vida de Gutiérrez Bueno (va morir el 1874) es difumina a l'anonimat. Els diaris de l'època no li presten atenció, i no es té constància que arribés a publicar l'enciclopèdia [...]
Aquest text està extret del suplement de "El Periódico" del diumenge 4 de març i l'ha escrit Isabel Rodríguez Ramos.
Se suposa que Antonia Gutiérrez Bueno va ser la pimera dona que va visitar una biblioteca a l'edat contemporània, perquè a l'edat antiga, Hipàtia, segur que visitava la biblioteca d'Alexandria.
