És la guerra. Dues trinxeres enmig del no-res. Dos bàndols que es
vigilen mútuament i el temps que passa. Sensació d'abandonament.
L'enemic és cruel, l'enemic no té pietat, la guerra és culpa seva... Ho
diu el manual de l'exèrcit. I si un bon dia es descobreix que el manual
de l'enemic diu el mateix?
Un llibre sobre la irracionalitat de la guerra amb un text sobri i
intel·ligent de Davide Cali.
L'hora de llegir és el bloc de la nostra biblioteca. És una eina que ha de servir perquè nens i nenes de l'escola, mestres i la resta de la comunitat educativa hi participi valorant, aconsellant, presentant... llibres. També fent suggeriments sobre qualsevol tema relacionat amb aquest món. Endavant!
Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història, per evasió pesonal, per plaer. Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements. Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres Llegim per ser ciutadans del món. (Lola Casas i Jesús González. Llegim?)
dilluns, 21 de gener del 2013
+ poesia sobre la pau, ara en castellà
El
niño soldado
Alí tan sólo tiene
un fusil y dos manos,
pantalón y camisa.
Y no más de diez años.
Al nacer guerra había
y en guerra sigue estando,
en frío y con gran calma
a quien sea matando.
Sabe que si él no lo hace
se lo harán a él bien raudos.
Y no quiere morir.
No sabe más: Ni el cuándo
ni el porqué de la guerra,
ni por qué le ha tocado
justo a él un destino
tan cruel, inhumano.
Un día Alí morirá
de bomba o de un disparo
que le disparará
otro niño soldado.
Un día Alí morirá
y un poco con él cuantos
nunca hemos dicho ni hecho
nada para evitarlo.
Alí tan sólo tiene
un fusil y dos manos,
pantalón y camisa.
Y no más de diez años.
Al nacer guerra había
y en guerra sigue estando,
en frío y con gran calma
a quien sea matando.
Sabe que si él no lo hace
se lo harán a él bien raudos.
Y no quiere morir.
No sabe más: Ni el cuándo
ni el porqué de la guerra,
ni por qué le ha tocado
justo a él un destino
tan cruel, inhumano.
Un día Alí morirá
de bomba o de un disparo
que le disparará
otro niño soldado.
Un día Alí morirá
y un poco con él cuantos
nunca hemos dicho ni hecho
nada para evitarlo.
Marc
Granell
Canto
a la libertad
Habrá
un día en que todos
al
levantar la vista
veremos
una tierra
que
ponga libertad (bis)
Hermano
aquí mi mano
será
tuya mi frente
y tu
gesto de siempre
caerá
sin levantar
huracanes
de miedo
ante
la libertad
Haremos
el camino
en
un mismo trazado
uniendo
nuestros hombros
para
así levantar
a
aquellos que cayeron
gritando
libertad
Sonarán
las campanas
desde
los campanarios
y
los campos desiertos
volverán
a granar
unas
espigas altas
dispuestas
para el pan
Para
un pan que en los siglos
nunca
fue repartido
entre
todos aquellos
que
hicieron lo posible
para
empujar la historia
hacia
la libertad
También
será posible
que
esa hermosa mañana
ni
tú, ni yo, ni el otro
la
lleguemos a ver
pero
habrá que empujarla
para
que pueda ser
Que
sea como un viento
que
arranque los matojos
surgiendo
la verdad
Y
limpie los caminos
de
siglos de destrozos
contra la libertad.
Jose Antonio Labordeta
Dia 30 de gener, dia de la PAU
El dia 30 de gener és el dia de la PAU. Voleu llegir poesia que ens parla de PAU?
Dàmaris Gelabert
Si
tingués la màgia d'un mag
Si tingués la màgia d'un mag.
de les bales faria flors,
dels fusells trombons i fagots
i dels trons, poemes d'amor.
Si tingués la màgia d'un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d'un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d'un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
de les bales faria flors,
dels fusells trombons i fagots
i dels trons, poemes d'amor.
Si tingués la màgia d'un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d'un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d'un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
Dàmaris Gelabert
Pau
Els canons, de neu.
Les pistoles d'aigua.
Els soldadets de plom.
Que totes les batalles
Que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.
Els canons, de neu.
Les pistoles d'aigua.
Els soldadets de plom.
Isabel Barriel
Si el món fos...
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...
Joana Raspall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)