Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història, per evasió pesonal, per plaer. Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements. Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres Llegim per ser ciutadans del món. (Lola Casas i Jesús González. Llegim?)

dimarts, 29 d’abril del 2014

DE NADOR A VIC de Laila Karrouch

Aquest llibre parla de la vida d'una noia que va néixer a Nador, però va venir a viure a Catalunya. Era el 1985.Quan va venir, tenia només 8 anys. Ella s'estimava molt als seus avis i a la seva família, per això li va fer molta pena marxar del seu poble de tota la vida. Se'n va anar amb el seu pare, la seva mare, el seu germà i les seves 3 germanes. El seu pare ja havia estat a Vic, ell, ja sabia una mica d'espanyol, cosa que els va facilitar a tots l'aprenentatge. A Vic, tenien un piset prop de la feina del pare. Només tenia 3 habitacions. Una per els pares, una per en Nourdine (el germà) i l'altra per les 4 noies. El mes de setembre del mateix any, es van preinscriure a l'escola Jaume Balmes de Vic. Quan van començar l'escola, la Laila feia primer, la Rashida P-4 i la Hayat i en Nourdine tercer. A la Laila, no li va costar gaire fer amistats. Tenia 3 amigues, la Jessica, la Sònia i la Teresa. Ajudaven molt a la Laila en el tema dels estudis. A la Laila, no li va costar gaire aprendre l'espanyol i va acabar essent  molt llesta. A Vic, va trobar la seva afició: l'atletisme.Va guanyar molts campionats, ella corria molt. Quan  ja era gran, els seus pares, li van dir que havia de deixar l'atletisme perquè ensenyava massa les cames i això contradeia la seva religió.
La seva germana Hayat, es va casar amb el fill de la germana del seu pare.En Mohamed. Ell, tenia un germà de la edad de la Laila. Es deia Omar que  es va comprometre amb la Laila, i quan va arribar a Vic es van casar.Tots dos van tenir problemes per trobar feina ja que eren de color i religió diferent, però finalment en van trobar. La Laila va tenir una nena que es diu Ikram. Tots tres van ser molt feliços.
És un llibre molt interessant, que ens fa reflexionar a tots sobre el racisme. Ens diu que per dintre, tots som iguals.
La Laila, actualment, va a fer xerrades per les escoles i instituts de Catalunya.


Anna Esteve i Mariona Displàs