Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història, per evasió pesonal, per plaer. Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements. Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres Llegim per ser ciutadans del món. (Lola Casas i Jesús González. Llegim?)

dilluns, 25 de febrer de 2019

PER ALS MÉS GRANS

El meu vaixell


El meu vaixell és un nou llibre de Roberto Innocenti i no cal dir gaire res més per recomanar una nova oportunitat de gaudir la precisa i preciosa il·lustració i composició a què ens té acostumats, amb llibres com Rosa Blanca o La Caputxeta vermella, i amb una obra de conjunt que ja li va meréixer el premi Andersen 2008. De fet es tracta d’un llibre a mig camí entre la ficció i els coneixements, ja que, d’una banda sentim la veu del capità explicant la vida que ha compartit amb el seu vaixell, ara que ja s’enfonsa; mentre que, de l’altra, ens trobem davant d’un llibre clàssic d’atles i vaixells, d’aquells que conviden a resseguir els viatges al mapa del final, a interessar-se per les parts del vaixell i el vocabulari nàutic inclòs, així com, en aquest cas, de descobrir les al·lusions als 50 anys d’esdeveniments històrics que s’escampen per les seves pàgines, un procediment que Innocenti ja va utilitzar a la seva obra La casa i que fa present, per exemple, un rètol de “No pasarán” i la bandera republicana espanyola per situar-se al port de València durant la guerra civil. Un llibre que agradarà a lectors i a no lectors, a les noies i als nois; tot un avantatge.
Gretel

Cap comentari: