KAMISHIBAI

Fa uns quants segles, els infants fills de famílies de les classes més analfabetes del Japó arrencaven a córrer emocionats quan sentien picar el hyoshig, dues fustetes unides per un cordill, a mans del gaito kamishibaiya, un narrador que arribava per obrir una bonica finestra al món a través de les seves històries.
El kamishibai és una mil·lenària tècnica japonesa per explicar contes. Al començament, tenia una clara intenció moral i didàctica, i s'utilitzava principalment entre els infants de classes més desfavorides. Aquesta tècnica consisteix en narrar una història que té  com a  suport  visual unes quantes làmines il·lustrades que s'exposen en un teatrí tancat amb tres petites portes. Quan s'obren les portes d'aquest  teatrí, el narrador comença a contar i va canviant  les làmines a mesura que que avança la història.
[...]
Cal tenir present que:

• Les làmines estan il·lustrades per una cara, que és la que s'exposa als infants i per l'altra contenen el text, de manera que el narrador pot anar seguint el fil argumnetal des de darrere.
• És important que les il·lustracions estiguin elaborades a base de traços grans i simples, amb poc detalls, per tal de ser vistos a certa distància. 
• De la mateixa manera, els textos són clars i directes, sense gaire descripcionsni ramificacions de l'argument.

Informació extreta de la revista Guix. Article de Eva Martínez Pardo, mestra i contacontes.
El video és de l'escola  "Francisco Javier Sáenz de Oiza" de Cáseda el día del Libro.