Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història, per evasió pesonal, per plaer. Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements. Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres Llegim per ser ciutadans del món. (Lola Casas i Jesús González. Llegim?)

dijous, 24 de novembre de 2011

KAMISHIBAI

Fa uns quants segles, els infants fills de famílies de les classes més analfabetes del Japó arrencaven a córrer emocionats quan sentien picar el hyoshig, dues fustetes unides per un cordill, a mans del gaito kamishibaiya, un narrador que arribava per obrir una bonica finestra al món a través de les seves històries.
El kamishibai és una mil·lenària tècnica japonesa per explicar contes. Al començament, tenia una clara intenció moral i didàctica, i s'utilitzava principalment entre els infants de classes més desfavorides. Aquesta tècnica consisteix en narrar una història que té  com a  suport  visual unes quantes làmines il·lustrades que s'exposen en un teatrí tancat amb tres petites portes. Quan s'obren les portes d'aquest  teatrí, el narrador comença a contar i va canviant  les làmines a mesura que que avança la història.
[...]
Cal tenir present que:
  • Les làmines estan il·lustrades per una cara, que és la que s'exposa als infants i per l'altra contenen el text, de manera que el narrador pot anar seguint el fil argumnetal des de darrere.
  • És important que les il·lustracions estiguin elaborades a base de traços grans i simples, amb poc detalls, per tal de ser vistos a certa distància. 
  • De la mateixa manera, els textos són clars i directes, sense gaire descripcionsni ramificacions de l'argument.
Informació extreta de la revista Guix. Article de Eva Martínez Pardo, mestra i contacontes.
El video és de l'escola  "Francisco Javier Sáenz de Oiza" de Cáseda el día del Libro.

1 comentari:

Anònim ha dit...

m'ha agradat molt