Soy Edgar y hago sexto y me estoy leyendo WONDER : La lección de August. He visto la película y me ha gustado, pero me gusta más el libro porque explica con más detalle lo que viven las personas.
Normalmente me suele pasar esto. Me gusta más el libro que la película.
Edgar 6è A
L'hora de llegir és el bloc de la nostra biblioteca. És una eina que ha de servir perquè nens i nenes de l'escola, mestres i la resta de la comunitat educativa hi participi valorant, aconsellant, presentant... llibres. També fent suggeriments sobre qualsevol tema relacionat amb aquest món. Endavant!
Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història, per evasió pesonal, per plaer. Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements. Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres Llegim per ser ciutadans del món. (Lola Casas i Jesús González. Llegim?)
dilluns, 12 de novembre del 2018
dijous, 26 d’abril del 2018
PALABRA DE RATÓN
Isaías es un ratón que intenta escapar con su familia de un laboratorio pero al final solo él logra escapar. Después de unos cuantos dias, Isaías se une a una nueva ratonada. También conocerá a una niña muy especial y con su ayuda y la de su nueva ratonada liberaran a su familia. Lo recomiendo!!!
Mònica de 6è
dimecres, 7 de març del 2018
LA INVENCIÓN DE HUGO CABRET
La invención de Hugo Cabret es una novela narrada con palabras e ilustraciones. El autor es Brian Selznick. Es muy importante entender las ilustraciones para entender la historia de un niño, Hugo Cabret, con una vida muy dura. La historia se sitúa en el año 1931.
Leyendo esta historia he sentido pena, alegria, pero sobretodo me ha hecho disfrutar e
imaginar. Mientras leo, me gusta situarme en el lugar del suceso, pensar com es el o la protagonista. Pero sobretodo me gusta imaginarme los personajes, los lugares, los paisajes...
Me ha gustado la historia porque tiene misterio y drama. Mi personaje favorito es Isabelle, la amiga de Hugo.
Mientras lo leía, no podía apartar la vista del libro. En la habitación sólo estábamos el libro y yo.
Os recomiendo este libro!!!
Leyendo esta historia he sentido pena, alegria, pero sobretodo me ha hecho disfrutar e
imaginar. Mientras leo, me gusta situarme en el lugar del suceso, pensar com es el o la protagonista. Pero sobretodo me gusta imaginarme los personajes, los lugares, los paisajes...
Me ha gustado la historia porque tiene misterio y drama. Mi personaje favorito es Isabelle, la amiga de Hugo.
Mientras lo leía, no podía apartar la vista del libro. En la habitación sólo estábamos el libro y yo.
Os recomiendo este libro!!!
Júlia Luna 6è
dilluns, 26 de febrer del 2018
EL DARRER CONTE DE Les mil i una nits
Es la història d'una mare que li llegeix al seu fill el conte de l'home llop.
A ell li agrada una nena i li escriu una carta. Ella li diu que ja surt amb un altre un nen. Es posa gelós i es converteix en llop. Quan és llop no sap el què fa i vol matar al noi.
És interessant tot i que m'ha costat d'entendre.
A ell li agrada una nena i li escriu una carta. Ella li diu que ja surt amb un altre un nen. Es posa gelós i es converteix en llop. Quan és llop no sap el què fa i vol matar al noi.
És interessant tot i que m'ha costat d'entendre.
Mònica Zheng 6è
dilluns, 22 de gener del 2018
30 DE GENER, DIA DE LA PAU
Per treballar el dia de la PAU, m'agrada explicar la història de la Sadako Sasaki.
Segons
una llegenda japonesa si fas 1.000 grues de paper el teu desig més
profund es farà realitat. El fet de començar a crear grues de paper
per lluitar per la pau es remonta a la història de Sadako Sasaki,
una nena víctima de la bomba d’Hiroshima durant la Segona Guerra
Mundial.
Sadako
Sasaki tenia
dos anys quan va caure la bomba d’Hiroshima, que era la ciutat on
vivia. Deu anys més tard (quan en tenia 12), com a conseqüència de
les radiacions que va produir la bomba els metges li van diagnosticar
leucèmia. Quan Sadako estava a l’hospital la seva amiga Chizucho
li va explicar la llegenda de les 1.000 grues de paper.
Sadako
volia curar-se de la leucèmia i per això es va proposar fer
1.000 grues de paper, però no ho va aconseguir ja que va morir
l’octubre del 1955 quan només en portava 644. Simbòlicament,
els seus amics van continuar la seva missió i van acabar de fer les
mil grues amb l’esperança de que s’evitessin les guerres en el
futur i s’aconseguís la pau entre tots els països del món.
Uns
anys més tard en el parc de la pau d’Hiroshima es va construir una
estàtua en el seu nom i cada any el 6 d’agost (dia de la
pau), arriben milers de grues de paper a Hiroshima des de molts
països diferents. Els nens de la ciutat pengen les grues al monument
de Sadako amb l’esperança de transmetre aquest missatge a tot el
món.
Per acabar fem una grua de paper
Subscriure's a:
Missatges (Atom)